Mercantil “Verds” X - Cercle Sabadellès 1856 X
La Foto de tot l'equip
La primera foto de tot l'equip
L'equip tècnic
diumenge, 24 de maig del 2009
dijous, 14 de maig del 2009
Jornada 5 - 2a Fase - Dissabte 9/5/2009
E.F. Sabadell 2 - Cercle Sabadellès 1856 2
Crònica d’en Paco
“ A quien madruga Dios le ayuda” amb aquesta dita començarem aquest resum d’aquest bon partit del Cercle que seria segurament la dita que es va escoltar mes en aquell dematí, ja que els jugadors del Cercle estaven convocats a les 8:15 – 8:30 a la porta de les instal·lacions de les piscines de Sabadell.
Va ser un partit una mica estrany… el resultat final va ser de un 2-2 molt enganyós ja que el Cercle va disposar de molt clares ocasions de gol que no es van poder materialitzar, el Cercle va fer un gran partit encara que hi tenia varies baixes molt importants, com son : Pol Quintilla, Pol Garcia, Miquel Ribes, Joan Bellart, Joan Gabarró.
Com deia abans va ser un partit molt estrany, el Cercle era totalment superior al seu rival sobre tot en el mig del camp on l’Escola de Sabadell no agafava ni una pilota per poder jugar, cosa contraria del Cercle que a través de Arnau Orpi i Pau Guarro les agafaven totes gracies a un gran esforç, en la primera part l’escola de Sabadell no va efectuar ni tan sols un xut a porteria, però ni a porteria ni a fora, simplement no van tenir cap ocasió de gol, gracies sobre tot a la gran defensa que van establir entre Oriol Gatell i Yan Quintana que no deixaven al contrari ni tan sols apropar-se a la seva porteria, així doncs va acabar la primera part amb un 0-1 a favor del Cercle gracies a un gol de un enrassat Arnau Orpi que porta varies jornades consecutives veien porteria,
La segona part no va tenir res a veure amb la primera, l’escola va disposar de algunes ocasions que no van arribar a acabar correctament gracies al núm. 14 que va sortir en aquesta part que jugava molt be i sabia en tot moment lo que feia, però que no tenia la sort de poder acabar correctament les jugades, havien passat 7 min de la segona part quan Orpi desprès de un gran contraatac que va culminar ell sol establia al marcador el 0-2 pel Cercle cosa que semblava que la cosa estava encarrilada, el Cercle es va relaxar una miqueta i ho va notar, tan es així que el núm. 14 va fer 2 gols establin al marcador el 2-2 definitiu ja que a la tercera part la imatge que va donar l’escola de Sabadell no va ser ni molt menys la que hauria de donar com a organització de la lliga,
El fet es que cada part a de ser de 15 minuts, doncs la tercera part l’àrbitre la va donar per finalitzada quan tan sols es portaven disposats 7 minuts i 30 segons, tan Roger com Paco ( Entrenadors del Cercle) van reclamar aquesta decisió, la resposta del àrbitre va ser que ja portaven 15 min, la resposta dels entrenadors del Cercle va ser que nosaltres portem el nostre propi temps i que ens estava enganyen, llavors la resposta va caviar, i la seva resposta tal qual va ser: “ Niño eg que son las dié “ el resum es que varem començar tard per culpa seva, per que el Cercle estava sobre el camp 15 min abans de començar el partit, i com varem començar tard el partit havia de acabar a les 10 fos com fos, aquesta decisió es podria comprendre si desprès estava planificat un partit important, cosa que no va ser així per que el camp va estar vuit durant 20 min aprox. desprès de la finalització del mateix, el resum que jo trec com a aficionat i alguns pares que estàvem allà es que l’àrbitre tenia ganes de enarcen a esmorzar i la seva implicació sobre l’activitat era 0, unes de les coses que mes va sorprendre també era que l’entrenador contrari sen va anar sense dir res de res… en fi esperem no trobar molts personatges d’aquesta mena, per que els únics que surten perden sols els nens que son el principal motiu d’aquestes activitats
Crònica d’en Paco
“ A quien madruga Dios le ayuda” amb aquesta dita començarem aquest resum d’aquest bon partit del Cercle que seria segurament la dita que es va escoltar mes en aquell dematí, ja que els jugadors del Cercle estaven convocats a les 8:15 – 8:30 a la porta de les instal·lacions de les piscines de Sabadell.
Va ser un partit una mica estrany… el resultat final va ser de un 2-2 molt enganyós ja que el Cercle va disposar de molt clares ocasions de gol que no es van poder materialitzar, el Cercle va fer un gran partit encara que hi tenia varies baixes molt importants, com son : Pol Quintilla, Pol Garcia, Miquel Ribes, Joan Bellart, Joan Gabarró.
Com deia abans va ser un partit molt estrany, el Cercle era totalment superior al seu rival sobre tot en el mig del camp on l’Escola de Sabadell no agafava ni una pilota per poder jugar, cosa contraria del Cercle que a través de Arnau Orpi i Pau Guarro les agafaven totes gracies a un gran esforç, en la primera part l’escola de Sabadell no va efectuar ni tan sols un xut a porteria, però ni a porteria ni a fora, simplement no van tenir cap ocasió de gol, gracies sobre tot a la gran defensa que van establir entre Oriol Gatell i Yan Quintana que no deixaven al contrari ni tan sols apropar-se a la seva porteria, així doncs va acabar la primera part amb un 0-1 a favor del Cercle gracies a un gol de un enrassat Arnau Orpi que porta varies jornades consecutives veien porteria,
La segona part no va tenir res a veure amb la primera, l’escola va disposar de algunes ocasions que no van arribar a acabar correctament gracies al núm. 14 que va sortir en aquesta part que jugava molt be i sabia en tot moment lo que feia, però que no tenia la sort de poder acabar correctament les jugades, havien passat 7 min de la segona part quan Orpi desprès de un gran contraatac que va culminar ell sol establia al marcador el 0-2 pel Cercle cosa que semblava que la cosa estava encarrilada, el Cercle es va relaxar una miqueta i ho va notar, tan es així que el núm. 14 va fer 2 gols establin al marcador el 2-2 definitiu ja que a la tercera part la imatge que va donar l’escola de Sabadell no va ser ni molt menys la que hauria de donar com a organització de la lliga,
El fet es que cada part a de ser de 15 minuts, doncs la tercera part l’àrbitre la va donar per finalitzada quan tan sols es portaven disposats 7 minuts i 30 segons, tan Roger com Paco ( Entrenadors del Cercle) van reclamar aquesta decisió, la resposta del àrbitre va ser que ja portaven 15 min, la resposta dels entrenadors del Cercle va ser que nosaltres portem el nostre propi temps i que ens estava enganyen, llavors la resposta va caviar, i la seva resposta tal qual va ser: “ Niño eg que son las dié “ el resum es que varem començar tard per culpa seva, per que el Cercle estava sobre el camp 15 min abans de començar el partit, i com varem començar tard el partit havia de acabar a les 10 fos com fos, aquesta decisió es podria comprendre si desprès estava planificat un partit important, cosa que no va ser així per que el camp va estar vuit durant 20 min aprox. desprès de la finalització del mateix, el resum que jo trec com a aficionat i alguns pares que estàvem allà es que l’àrbitre tenia ganes de enarcen a esmorzar i la seva implicació sobre l’activitat era 0, unes de les coses que mes va sorprendre també era que l’entrenador contrari sen va anar sense dir res de res… en fi esperem no trobar molts personatges d’aquesta mena, per que els únics que surten perden sols els nens que son el principal motiu d’aquestes activitats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
